EL FESTIVAL DE LA PRIMAVERA – KAKAVA O HIDIRELLEZ –
LA GRANDE FIESTA DE LOS GITANOS EN TODO EL MUNDO
Se fiesta el 6 de Mayo kada anyo des de 1400 anyos. En fakto es una fiesta famoza de miles de rituales i superstisyones ke se fiestava por los gitanos i ke en muestros diyos sinyifika alegriya, juegos, kantos i bayles, suhetos i dezeos en el Medio Oriente. Es la fiesta de la primavera, el espiertar de la tierra en elkual los mansevos rogan por el realizamiento de sus dezeos, saltan por ensima de la hoguera para ke no les toke ojo malo, tengan siempre atzlaha i salud buena…. Se fiesta tambien en los Balkanes en Bulgaria, Romania, Makedonia, Kosovo, Serbia ets.
El nombre signifika el diya ke Hidir enkuentra Eliyahu Hanavi. Es una kombinasyon de los dos nombres. Hidir es el duenyo de las mares i de las aguas, proteja i salva todos los ke se topan en horas pretas en la mar, i Eliyahu Hanavi se okupa de mezmo por los ke estan sovre la tierra. Hizir es un santo ke nunka va konoser la muerte. Bivvyo en los tiempos de Moshe Rabenu i era un hombre de siensya i muy haham. Hizir i Eliyahu son el simbolo de la buendad i de la atzlaha, se konsideran komo personas ke aman todos los humanos. La noche del 5 de May la gente se van al lado de un arvole de rozas i rogan para lo ke keren ke afite. Des de siglos Hidirellez se fiesta kon diferentes nombres i reflekta las diversas kulturas en el mundo. Es una fiesta ke se selebra en Anatolia, en el Sentro de Asya, en la Mezopotamya i el Medyo Oriente. Se adjunto a la Liste de la Erensya Kultural del Mundo por la UNESCO.
Dizen ke no kale arrekojer leche, kuzir, pintar i barrir en esta fiesta porke traye mala suerte ….
“Hizir gibi yetismek”… Su nombre kura los males i arondja las hazinuras. Es la yave del mazal i de la ventura, su pueder mistiko aze maraviyas, avre los kaminos i las puertas serradas… Da vida a las plantas, a los animales i a los seres humanos.
En este mizmo diya los Christianos selebran St. George o Aya Yorgi para los Orthodoxes. Se uza enkolgar los dezeos kon una kordela kolorada en los arbustos de rozas, azer las figuras de las kozas dezeadas para ke los dezeos se realizan…Lo mas para kazas i kazamiyentos, kurar hazinos ets.
Hidrellez se fiesta en los parkos, en las guertas ande ay muncha verdura i arvelos. Este diya se gosta verdura o fruta mueva i se kome kodrero, o mas egzaktamente el ilgado del kodrero para ser saludozo o ganar la salud. Se arekoje yerva i flores para buyirlos en kaza. Se kreye ke bever de esta agua va kurar las hazinuras. I si se lava 40 diyas kon esta agua ke pensaj ke va afitar ? Heeee ? No manko de 40 diyas de banyo kon esta agua i tendraj otra ves 20 anyos !!!! Siiiii ! I no solo esto. Vaja ser luzyos i luzyas de azer peryer la kavesa !!!
Fiesta de la manseves, de los bayles i de los kantes kon panderos i enstrumentos de korda. Fiesta del amor, del vino i de la libertad.
El Dio ke me pedrone ma no ay limitos !!! La noche se tiyene ke deshar las tinajas i los sestos kon las bolsas de monedas avyertas…. Ke vos paresyo ? Se vana inchir !!!! La noche vana asyender lumbre i vana saltar de ensima de las flamas para ke sus dezeyos se realizen ! Esto es ! Difisil ? No !
No ay duda ke los raisez del Hidrellez abashan a las relijyones paganas en diferentes partes del mundo mizmo si esta fiesta vino fina muestros dias de las kulturas arkaikas del Asya, de la Anatolya i de la Mezopotamya, sin olvidar los Hititis, los Assyrianos i los Kaldeanos ke tenian mas o menos los mizmos uzos. De una manera siertos uzos no dezaparesen del mundo mizmo si trokan de kolor ! El fostan de novya blanko kon el velo i las flores era un uzo ejipsyano de la antikitad…. I komo estos sienes de otros !
Ke seyash siempre allegre !
Artículos Relacionados: