La semana pasada, komo munchas vezes estos tyempos, tuve la palavra a las 4 i ocho en vez de las 4 i sesh, i no pude eskapar los vente minutos de avla ke vos teniya aparejado sovre la amistad entre personas de relijyones diferentes. Ama no ay gran danyo, porke de toda manera teniya menester de azer otra emisyon, syendo ke me kedava de avlarvos de los muzulmanos.
Ama antes de avlar de los muzulmanes, otrunas kozikas sovre los kristyanos.
Ya vos avli el djueves pasado del lavoro echo por los kristyanos para aserkarse de los djudyos. I es vedra ke es el lavoro de los kristyanos ke es lo mas importante, syendo ke syempre fueron los kristyanos ke persigyeron i mataron a los djudyos, i no el kontraryo.
Esto dicho, ya vitesh ke los diez puntos de Seelibsberg fueron votados por los solos kristyanos i tratan solo del ojo de la relijyon kristyana, i es la misma koza kon la deklarasyon Nostra Aetate.
I el ojo de los djudyos verso los kristyanos? Los djudyos partisipan a las asosyasyones de amistad djudeo-kristyanas, ama, a lo manko por lo ke se, no uvo, en la relijyon djudiya, una siduta para diskutir de la manera djudiya de ver al kristyanismo.
De una parte, es vedra ke no se konose la manera djudiya de ver al kristyanismo, por la buena razon ke, a lo ke me parese, el djudaismo no se okupa de las otras relijyones, sino para azer dikat de no mesklarse kon eyas.
Si no me yerro, solo una vez un djudyo izo una diferensya entre dos relijyones, es Rambam a kyen djudyos del Yemen ovligados de konvertirsen al islam o de ser matados keriyan saver si eran ovligados de morir por el kidush ashem, la sanktifikasyon del Dyo. I asigun lo ke oyi, Rambam respondyo ke no aviya menester de azer kidush ashem si kaliya azerse muzulmano, ama a la kontra kaliya azer kidush ashem, kijo dizir eskojer de morir, para no kaer en el kristyanismo.
Esto dicho, el chiko ke se va al talmud Tora dinguno le vyene ambezar el despresyo i indimas el odyo de kualkyer otra relijyon, i sovre todo de djente de otras relijyones.
Ama un vino, para ser kasher, no kale ke un non djudyo lo tenga tokado. I kuando muestra ley mos dize de amar a su proksimo komo a si mismo, Rashi mos dize ke el proksimo kijo dizir otro djudyo. I mos akodramos de las avlas del defunto Ovadya Yosef, hahambashi sefaradi de Israel, ke, en 2001, yamo a la arrematasyon de los arabos, i en 2005, dezeo “ke los palestinyanos dezapareskan de la tyerra, i ke el Dyo embiye una desgrasya a los Palestinyanos, estos ijos de Ishmael, estos bashos enemigos de Israel”.
Esto todo para dizir ke ay puede ser un lavoriko de azer tambyen de la vanda djudiya verso los kristyanos i los muzulmanos, afillu si en la Istorya fuimos las viktimas i no los verdugos.
Este lavoro fue empesado, me parese, por syertos hahamim, detras de Elie Benamozegh, insistando sovre el karakter universal del djudaismo. Un Edmond Fleg, ke, es vedra, no era haham de su ofisyo, ama konosiya las kozas mijor de syertos hahamim, izo muncho para aserkar djudaismo i kristyanismo.
Yene, kuando tuve de kedarme el djueves pasado, vos estava dizyendo ke malorozamente, keda un antisemitismo de syertos kristyanos, i ke dunke la lucha para una amistad entre kristyanos i djudyos deve ser mantenida kon el ayudo de la iglesya i del papa.
Esto dicho, se puede yene dizir ke el antisemitismo kristyano se tyene muncho aflakado. Ama komo una maldisyon, una vez ke puediyamos augurar de ser kyetos, un otro antisemitismo ke no asperavamos nasyo i se engrandesyo, es el antisemitismo muzulmano.
Ya vos avli la semana pasada i tambyen en otras emisyones de lo ke se puediya dizir de byen komo de lo ke se puediya dizir de mal sovre la manera en ke fueron tratados en jeneral los djudyos por los muzulmanos. A la kontra, nunka avli aki en esta radyo de los muzulmanos frente a los kristyanos.
Komo ya lo savesh, la relijyon muzulmana no es solo el Koran, al Koran kale adjuntar los hadith, kijo dizir las palavras i los aktos del profeta Mahomet, tal ke kontados por otros ke vinyeron despues. El problema, en esta relijyon, es ke se topa todo i su kontraryo. Los enemigos del islam amostran, i no es mintira, lo ke ay de vyolente i antisemit en la relijyon muzulmana. Tyenen razon de amostrarlo, syendo ke es djustamente esta parte de la relijyon muzulmana ke tomaron los terroristos djihadistos de Daesh.
Si vos vash sovre el sityo internet (en franses) SITAmnesty, i mijor sovre Sitamnesty tuer les juifs, toparesh, al lado de fotos de mujeres muzulmanas yevando tabelas kon “God bless Hitler” (el Dyo ke bendiga a Hitler) o “Be prepared for the real holocaust” (Aparejadvos para la haliz shoa) son eskritos los byervos famozos del hadith dizyendo: “Estash kombatyendo los djudyos i tendresh la viktorya, de tal manera ke la pyedra dira: ô muzulmano, aki un djudyo eskondido detras de mi, ven matalo!
Al lado de esto, ay un istoryano arabo, Ibn Ishak, ke konta komo Mohamet izo kortar la kavesa a todos los ombres de un trivo djudyo de la sivdad de Medine, los Banu Kurayda, ke se aviyan rendido komo prezoneros. En un diya los ombres de Mahomet izyeron syenes de matados, no se save kuantos egzaktamente , ama entre 400 i 900.
Es a partir de estos tekstos ke los terroristos muzulmanos dan a entender a los djihadistos ke matar a un djudyo es bueno, porke es un orden del profeta. I vimos Mohamed Merah en Toulouse, Amedy Coulibaly en Paris, Mehdi Nemmouche en Bruxelles, matar a djudyos por razones relijyozas.
Kale dizir ke la mayoriya de los kapos muzulmanos, a lo manko de Fransya, dizen a la kontra ke no es vedra ke el islam sea kontra los djudyos.
Si vos vash sovre el sityo Parle moi d’islam juifs, vos van a embiyar sovre una video ande un muzulmano yamado Mohamed da a entender en 10 minutos, (en franses) bazandose sovre varyos tekstos del Koran, ke el islam no kyere dingun danyo a los djudyos.
Por lo ke es de mi, ya ke no so haham, indimas no so imam, i no me vo mesklar de estudyar la relijyon muzulmana para djusgar de kyen tyene razon o no. No es mi echo. Lo ke me interesa para mi emisyon, es de darvos a konoser lo ke va de la vanda de la paz i la amistad entre las tres relijyones djudiya, kristyana i muzulmana.
Ande los djudyos, es siguro ke syertos eskrivanos komo Albert Memmi, por egzemplo (ke tendra 96 anyos el 15 de este mes de desyembre), se amostraron syempre en favor de un aserkamyento, sino kon los muzulmanes, a lo manko kon los arabos.
En Israel la kuestyon del aserkamyento entre djudyos i muzulmanes mereseriya una emisyon entera: entre djudyos i arabos israelyanos, entre djudyos israelyanos i arabos palestinyanos.
Ya vos dishe, la semana pasada, ke mi amigo Samy Cohen eskrivyo un livro ke vyene de salir, i ke tyene por titolo “Israel et ses colombes, enquête sur le camp de la paix” (Israel i sus palombas, enkuesta sovre el kampo de la paz) . El livro trata, entre los Israelyanos, de los ke oy, malgrado o por modo de los atentados terroristos, bushkan komo azer para topar la paz kon los palestinyanos. Konti unas 37 organizasyones diferentes…
Lo ke es interesante de ver en esta enkuesta es ke ay del lado de los palestinyanos, unos kuantos ke ovran eyos tambyen en syertas de estas organizasyones, para la paz kon los djudyos. Una de estas organizasyones es el movimyento “Forum de las famiyas en luto, por la paz israelo-palestinyanas.” Al kavo de 2014, este movimyento kontava 620 famiyas de las dos vandas ke todas aviyan pedrido uno de los suyos en este konflikto.
Komo vos dishe, esto todo mereseriya una emisyon entera, ama yo para oy me vo sovre todo okupar de la Fransya.
Afillu si no egzisten en Fransya statistikas sovre la relijyon de kada uno, se pensa ke biven en Fransya, sovre 60 miliones de moradores, unos 6 milyones de muzulmanos i unos 600.000 djudyos. Komo ay munchos kazamyentos mikstos, kon djente ke tyene solo un medyo o un kuarto de djudyo, komo tambyen ay entre los djudyos munchos ke no kreen en nada, el shiffro de 600.000 no puede ser otra koza ke muy aproksimativo.
Los muzulmanos son por una parte pretos venidos de Afrika, i por la mas grande parte arabos venidos del maghreb. Unos muzulmanes son fransezes, otros no lo son.
Se dividen en kuatro partes (asigun mi, ama no penso yerrarme):
Los ke son de orijen muzulmana, ama agora no kreen en nada;
Los ke son relijyozos sin fanatismo, komo sus kapo Dalil Boubakeur;
Los ke son relijyozos salafistos, kijo dizir bastante integristos, ama sin ir astal terrorismo;
Enfin, los ke son ganados por el fanatismo djihadisto; estos no son munchos, ama yene mas i mas, i son los matadores, no solo de djudyos, ama agora tambyen de kristyanos.
La grande kuestyon es de topar entre estos todos muzulmanos los ke son dispuestos a bushkar la paz i la amistad verso los ke son de otras relijyones, komo los djudyos i los kristyanos.
En mayoriya se topan en la tresera kategoriya, los muzulmanos sin fanatismo, yevados por Dalil Boubakeur, rektor de la grande meshkita de Paris. Otro muzulmano de la misma vanda, amigo de los djudyos, es Hassen Chalghoumi, imam de la meshkita de Drancy, ke se topa ser la sivdadika serka de Paris ande aviya durante la gerra el kampo de transit ande los djudyos asperavan de ser deportados verso una destinasyon deskonosida, ke en vedra fue Auschwitz. Este imam se amostro muy amigo kon los djudyos, i se fue kon otros imames en Israel ande fue resivido por el prezidente Shimon Peres el mismo. No se si es por esto, ama se dize ke los muzulmanes de Fransya no lo kyeren.”Un pastor sin ovejas”, ansina lo deskrive un gazetero.
Lo ke es siguro, es ke ay en Fransya asosyasyasyones de paz i amistad entre kristyanos, djudyos i muzulmanos.
La primera entre eyas es la asosyasyon Fraternité d’Abraham (ermandad de Avraham) para la ermandad entre los ijos de Abraham, ke son los djudyos, los kristyanos i los muzulmanos. Lo kuryozo es ke esta asosyasyon fue fundada el 7 de junyo 1967, a lo mas fuerte de la gerra de los sesh diyas, i el nasimyento se tuvo en la Grande Meshkita de Paris, kon Si Hamza Boubakeur (padre de Dalil), el padre Michel Riquet i André Chouraqui. Su prezidente fue Jacques Nantet, agora es Edmond Lisle.
Puedo dizir ke yo asisti al nasimyento de esta asosyasyon. En la asosyasyon ande yo estava en este tyempo (i ande dainda so), la Unyon de los Israelitos sefaradis de Fransya, aviyamos kombidado el padre Riquet para darmos una konferensya. I es durante esta konferensya ke mos avlo de su proyekto de fundar una asosyasyon de ermandad entre los ijos de Avraham, kijo dizir djudyos, kristyanos i muzulmanos. Me akodro ke despues me fui a la Grande meshkita de Paris para ver Si Hamza Boubakeur, ke me resivyo kon muncha korteziya, i lo kombidi para darmos el tambyen una konferensya. Finalmente no vino, ama no solo fundo la Ermandad de Avraham kon Riquet, ma ensima, komo lo dishe, la fundasyon se firmo en su meshkita. Me fui a las primeras sidutas de esta ermandad. Me akodro ke de la vanda de los djudyos aviya, entre otros, Meyer Jais, haham bashi de Paris.
Despues de esta asosyasyon, una otra a nasido entre kristyanos, djudyos i muzulmanos aze solo syete anyos, en 2009, es la asosyasyon Coexister. El empesijo fue, kontra los pletos entre djudyos i muzulmanos en Fransya durante la operasyon kurshum enduresido en Gaza, un akojimyento de orasyon entre la djente de la iglesya Saint-Léon en Paris, la meshkita de la rue de Javel i el kal massorti Adath Shalom. Al kavo de este akojimyento, un manseviko kristyano de 16 anyos, Samuel Grzybowski, propone de fundar un grupo de dialogo interrelijyozo para los mansevos.
Ansina empeso la asosyasyon, se yamo CoeXisTer, la C dando la medyaluna de los muzulmanos, la T la kruz kristyana, i en medyo la X es eskrita en forma de magen David. Agora, solo syete anyos mas despues, el grupo se enfortesyo i engrandesyo, kovra agora la Fransya entera, i se esfuersa de promover la konvivensya entre todos los mansevos i mansevikos de las tres relijiyones, i tambyen los ateos.
Egziste tambyen una otra asosyasyon, eya solo entre djudyos i muzulmanos, es la asosyasyon yamada Amitié judeo-muzulmane, fundada en 2005, aze dunke onze anyos, por el haham Michel Serfaty i el imam Djelloul Seddiki, Direktor del instituto de teolojiya de la Grande Meshkita de Paris. Por dizir la vedra, Seddiki se fue de la asosyasyon en 2009 para protestar kontra el silensyo de Serfaty sovre los bombardamyentos de Gaza. Ama la asosyasyon a kontinuado, Seddiki syendo remplasado por el imam Mohamed Azizi.
Michel Serfaty se va en la Fransya entera a ver los mansevos de las males ande biven munchos arabos. No va solo. En su otobus yeva tres mansevos muzulmanos ke lo akompanyan en sus vijitas.
Kualo dizir para eskapar despues de esto todo?
La primera koza es ke afillu kuando todo va mal, i mismo diré sovre todo kuando todo va mal, no es una razon para eskapar la lucha. Estos ombres de los kualos vos avli pensan ke djustamente deven de azer lo ke pueden para no achetar ke la gerra sea mas fuerte ke la paz.
I yo dezeo ke un diya sean eyos ke van a venser.
Al djueves ke vyene, si kyere el Dyo!
Edmond Cohen
Paris Fransya
ME DA MUCHO GUSTO UN GRANITO DE ARENA ENTRE LA POCA TOLERAMCIA CON LA DIVERSIDAD DE CREDOS . OJALA Y LA ARMONIA ES EL MEJOR ANTIDOTO PARA VIVIR EN PAZ Y NO HACERNOS DAÑO CON EL PASADO
CUANDO HAY UNA NECESIDAD, CATÁSTROFE, ETC. AL FINAL DE CUENTAS NO IMPORTA EL CREDO QUE TENGAS O QUIEN CREAS, EN ESOS MOMENTOS LLEGA LA AYUDA PARA NUESTROS HERMANOS, VECINOS EN DESGRACIA Y NO ESTAMOS FIJÁNDONOS SI SON JUDÍOS, CRISTIANOS, MORMONES, CATÓLICOS, ESO ES UNA ETIQUETA, LO REALMENTE IMPORTANTE ES CÓMO TOLERAS Y AYUDAS A LOS QUE NO TIENEN TUS MISMAS CREENCIAS, POR SUS FRUTOS LOS RECONOCEREÍS Y DE LA ABUNDANCIA DEL CORAZÓN HABLARÁ LA BOCA. TUS PROPIAS ACCIONES TE CALIFICAN, QDLB.
eso se llama ecumenismo
Que Dios brille en los corazones de todos los hombres en el nombre de yeshua hamashiaj